La insuportable llevetat de Mónica Oltra

Escric açò entre el cabreig i l’estupefacció. Quina necessitat de fer declaracions com aquestes, de mostrar la submissió d’un projecte valencià d’òptica espanyola, de ser part i mai un tot. De voler-se perifèria…

Potser açò necessitara una reflexió més profunda i uns centenars més de paraules. No és el dia ni són hores.

 

 

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *