Si estas ací és perquè t’agrada escorcollar en la meua biografia més enllà d’allò que sol posar-se a les biografies: data de naixement, família, etcètera. De tot això no vaig a contar-te res. Sí que puc parlar-te de les meues aficions, per si de cas connectem en alguna d’elles.
Des dels 15 anys jugo a jocs de rol, en concret a “Dungeons & dragons”. Soc capaç de passar hores amb la ment en blanc dins el paper d’algú que no soc jo. Hi ha qui corre (fa running es diu ara) o fa qualsevol altre esport. Aquest és el meu esport mental que em permet fugir i aillar-me de la realitat. Després d’unes hores de partida quede com nou, he buidat el cap i puc reprendre qualsevol activitat. Recorde encara una partida amb els amics que va durar dos anys i que no vam acabar.
Les meues aficions principals són la lectura, les sèries i els còmics. No sé si t’aprofitarà de guia allò que m’agrada llegir. Ara estic llegint l’Alcorà, li pega quaranta patades al nou testament. Sí, també m’he llegit la Biblia sencera, a més dels evangelis apòcrifs. La Torà encara no ha caigut.
De la literatura no religiosa m’ha interessat i m’interessen autors, títols i gèneres ben diversos. No sé, per posar exemples, m’agrada Maquiavel i el realisme rús amb Dostoievski al front. Em passa com a Nietzsche, que es va referir a ell com “l’únic psicòleg del que he aprés alguna cosa”.
Llijo tot el que es publica (i que jo m’entero) d’assaig sobre el País Valencià: De impura natione de Joan Francesc Mira és un títol imprescindible. Un dels que més m’ha marcat ha estat “És més senzill encara: Digueu-li Espanya” de Francesc de Paula Burguera, i no podem oblidar assajos de Mollà, Guia, Marqués, Cucó i, per suposat, Fuster. També he llegit força sobre la política nordamericana,de la seua independència -de fet crec que, políticament i filosòfica, els seus arguments són abastament emprables per l’independentisme valencià- i de la política actual.
Referents polítics? Vicent Ventura, Joan Tardà i Bernie Sanders.