Revisant

Ahir Joan Fuster haguera fet 98 anys. Com el meu avi patern, eren quintos -de fet, sempre he recordat l’any del naixement del meu avi patern (l’auelo Pepe) perquè coincidia amb el de Fuster, i no a l’inrevés.

Vaig revisar alguns textos ben entrada la matinada, l’insomni ja comença a ser un company inseparable -menys fidel que les migranyes, però també menys molest, tot s’ha de dir- i em permet dedicar hores a la lectura més diversa. Ahir, com deia, vaig revisar alguns articles del 79, i vaig tornat a tastar l’amargor política que, em temo, ja el va acompanyar fins que va traspassar.

Hi ha, ja fa anys, dos tipus de textos quan es fa referència a Fuster. Els uns, per renegar de tot ell -renegar del fusterianisme és renegar d’un projecte de modernitat per al País Valencià. Els altres, per amarats de la mateixa amargor política que hom pot resumir amb un “estem igual de malament que fa quaranta anys -o pitjor!-“.

Ja vos ho fareu


Aquest, ja ho haureu deduït els qui em coneixeu, no serà dels primers. Però tampoc no vol ser un text amarg, al contrari. Tampoc serà un text dels de -“ho tenim a tocar” tan habituals al Principat que ja haurien de tindre la seua pròpia secció a l’FNAC -suposant que l’FNAC venga llibres en català, que ho dubto. Aquest és, senzillament un text per a mi. Per a recordar-me el plaer d’escriure i com va ser Fuster qui me’l va encomanar -el primer, però no l’únic.

Ell, si ens pot vore des d’algun forat, crec que pensarà “ja vos ho fareu“. Ho pensarà dels que reneguen, dels derrotistes i dels que tenen tanta pressa en arribar a la meta que s’obliden per què van començar el viatge.

Jo, si m’ho permeteu, seguiré llegint. I escrivint. I reflexionant. I actuant. Perquè crec que el país -el País Valencià- s’ho mereix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *