Abans tot açò era Camps

Avui he seguit -en la mesura del possible- la compareixença de Camps a la comissió d’investigació del Congreso. He vist un home prepotent, xulesc i manifasser. Com si, a hores d’ara, no sapiguera ja tothom qui és ell i què va significar el seu govern per als valencians i valencianes. Avui he vist un home que ha perdut tot el sentit de la realitat, que actua com el qui té al darrere la veritat absoluta i com si no necessitàs respondre al que avui se li preguntava.

I, com sempre, el seu anticatalanisme més furibund -un cop més- és demostra com una excusa per tapar la realitat -la pressumpta realitat de la caixa B, avui. La dreta, quan es sent acorralada, recorre sempre al nom del país, el blau de la senyera, el nom de la llengua, o el crist, que tot ve a ser el mateix.

I mentrestant, alguns, seguim. Cansats, però, de noms, de blaus, de llengües, o de cristos, que tot ve a ser el mateix.